Miércoles, 05 de abril de 2006
Carta al director que vaig llegir l’altre dia al Diari de Vilanova. Em va semblar tant... com ho diria... que la dona tenia una raó tant gran que m’ha semblat interessant posar-ho aquí i saber-ne el vostre punt de vista. Jo, quan entreno els nens a futbol sala, me n’adono de que aquesta és la trista realitat.
"Sóc una àvia de 61 anys, la meva mare era de Conca, obrera tèxtil, i el meu pare era de Galícia i d’ofici fuster. L’idioma de casa era el castellà i amb la família dels meus pares jo hi parlava en castellà, però a fora de casa tots parlàvem en català. Quan jo era una nena i sortia a jugar al carrer o al recreo de l’escola, tothom parlava en català. Els components de l’Associació de Gent Jove de les Roquetes és lògic que no ho sàpiguen, perquè ells no hi eren fa 50 anys. Avui no es així perquè el castellà ha anat substituint el català. Només amb cinc dècades, la meitat de la gent parla el castellà. Si aquests joves castellanoparlants no s’integren en la cultura catalana i s’apropien la llengua d’aquest poble, com vaig fer jo mateixa, el català tard o d’hora desapareixerà perquè la força del castellà avança massa de pressa."
Pilar Cardona
Vilanova i la Geltrú
Por: Enric Isern (IRU) | General | Comentarios (0) | Referencias (0)
Slot, Motor y otras aficiones varias!
Diseñado por Studio.st
Online gracias a Bitacoras.com